I no tornarem a creuar-nos més
a través de juganeres metàfores,
no m’assentaré en mig d’un present
de mala herba ferotge, ple d’àncores
que fan d’un camí que es fa dir progrés
pólvora que esclata com una còrpora
més.
Fins renéixer el moment de després.
No hay comentarios:
Publicar un comentario