Perillós és retratar-me,
aquí, en la nit, on el secret
s’escampa i una veu baixa
s’alça i creix, creix..., tot dient
marxa.
Com trobar-nos? Obro el palmell
i, com si tot fos llei innata,
res de tacte, res que neix.
Mort el xiuxiueig, les passes
que només deixaven constància
en un vers d’un paper més,
no puc ampliar mirada.
I el pensament creix, creix...
per traspuar i declarar-se
vell.
