que els saluden, que prohibeixen el pas
al ressò del llinatge; no se sap de fracàs
si en el gest de mirar-se els seus jutges destronen.
Els parlaments encarnen prohibits volers que volen
i en la fosca perduren, que han vessat d’un vas
portador del destí: un clandestí compàs
que culmina en les boques quan tot ho esmicolen.
Mentre acorden ser sords se senten emboscades,
agulles de rellotge; però ells, arraulits
en una pura forma, ballen entre besades.
S’enlairen les estrelles: impossibles delits,
paral•leles arrels; però aquelles ventades
no gosen retenir el secret de les nits.
Julieta & Romeo,
Teatre Coliseum,
Juliol 2011
