6 sept 2011










Les onades
se m’empassen
i ningú
 vol salvar-me
perquè saben
- i del cert -
de la meva tornada
com si res. 












Publicado por

1 comentario:

  1. adria girona25 de noviembre de 2011, 8:06

    Aquest poema tant curtet té un nosequé que m'encanta i no puc entendre perqué, crec que t'ho vaig dir però hi torno.
    www.teclejadesespitoses.blogspot.com (no sé si t'havia dit que vaig obrir un blog)

    PD: Algun dia us fare una visita o algú a la UB! Tinc ganes de veure`t!

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)