L’olor de la boira em du flocs
d’escenes mudes,
que es cargolen i juguen a confondre’s,
em demanen cremar-les com el foc
als arbres dels boscos frondosos.
No veig que al meu davant,
en els pocs trossos d’espai
on se’m presenta el dubte,
hi ha una mena de presència errant,
una joia
que tampoc em sabrà mai.
Tot i la fe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario