Em costa escriure’t i llavors tinc por.
Em cal dedicar-t’ho tot per tocar-te
i fer d’aquesta soledat diària,
nocturnament inhumana, un racó
on poder defensar-me.
Aquests mots
són el rebot de la teva presència,
inevitablement universal,
que la mirada els torna d’una cendra
que es fa confondre amb la del tabac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario