EDUARD RUBIÓ MARTINEZ

Edu

Saps què? Avui ha nevat. I ha nevat molt.

Diuen que tant com feia anys no passava;

i tu, t’has hagut de perdre tal goig.

És injust que la sàpigues imatge.

Segur que t’hagués vigoritzat l’ànima

fer constar les petjades en el blanc,

ser testimoni d’això que tan poc

es veu en la mediterrània ciutat.

A tu res se’t permet des d’allà dalt.

Li llençaries boles de neu. Però

amb el compte de no fer-li cap mal.

Teva i bocabadada entre tanta

meravella, s’hauria tacat d’elles.

L’inexplicable que era la vivència

de compartir la puresa inusual.

I el desig et portaria als seus llavis.

Parpelles, cabells, galtes, front i nas

et revelarien tots els racons

verges i paradisíacs que hi han.

Els flocs serien l’embolcall d’un cos

que sempre t’ha fet esclau del seu ball.

Sabries que el petó sobre aquell fons

de llum era la vostra autenticitat.

Però ella no mirava el cel observant

com queia neu. Ella et donava el cor

a través d’uns milers de puntets que

ara només us eren impuntuals.

  8 de Març del 2010

Et trobem molt a faltar