I al nostre costat, morint-se de fred,
llaunes buides de tanta fe de ser
dos individus sense cap secret
que, cruel, els impedeix desarrelar-se
i esdevenir un blau aiguabarreig
mentre ells busquen respondre's per què
aquella mirada no els és transparent.
El secret és, que potser no hi ha secret o potser hi ha secret. El secret és el potser mateix.
ResponderEliminar