“Aquesta realitat
no està feta per a nosaltres”
pensàvem sempre que, callats,
fèiem camí cap a casa.
No anàvem desorientats,
però sí atrapats en la trampa
d’escalar per una veritat
encercladora de masses.
Però el problema no eren les passes
trepitjant, perquè sí, l’asfalt.
La pesta, l’endevinalla,
la ferida oberta sagnant,
l’obstacle d’una lluita innata;
tots i cadascun d’aquells llamps
que encenien la nostra ràbia,
eren llums de l’amagatall
per on, morts de fam, els miràvem.
Passaran els anys esperant
abraçar les coses prestades:
un pensament transcendental
i la societat desxifrada.
Com sabem que no tornaran?
No hay comentarios:
Publicar un comentario