13 dic 2011




L'artèria es cargola, i en la sang
reposa la misèria dels tombs ja vells,
erosionats.
La mida de totes les coses, l'alè,
no et pertany.


1 comentario:

  1. M'ha agradat molt geno!
    En general m'agrada quan ets super-sintètica, perqué també trobo que en alguns poemes repeteixes idees.
    El poema, a nivell sonor i formal m'agrada molt.
    Ja t'ho vaig dir, però el fet es que m'allunyo del teus poemes quan tendeixen cap a idees molt racionals. Aquest, en canvi, és ric en imatges molt més poètiques.
    El missatge vital que hi ha imprès és dur, tal com és i m'agrada molt la forma en que l'has expressat. La fugacitat hi és tant en forma, com en significat.
    Personalment hauria ficat: dels tombs vells
    i erosionats. Però és una qüestió de matisos, no?
    Ens veiem aviat!
    De fet, perquè no et trucaré ara i tal que és tard, però demà tinc una tarda morta a Bcn i tinc pensat trucar-te ;)
    Un petonàs!

    ResponderEliminar