Vull traspuar un pensament.
Són tantes, les seves arrels,
que crec que és una idea.
Gran.
Immensa.
Vull traspuar-lo, fer-lo constar
en un sintagma o mot perenne,
eternitzar el meu repòs,
les seves mans encaixant el traç
desconegut, massa ansiós
esperant ser la consciència;
pagar el deute d'una existència
que només se sap.
les seves mans encaixant el traç
desconegut, massa ansiós
esperant ser la consciència;
pagar el deute d'una existència
que només se sap.
Geno!!! Quina il·lusió m'ha fet el comentari! Espero que la uni vagi perlissima! Doncs jo tenia ganes de pasar-me un dia per allà!També he de dir que he perdut el mobile i que no puc comunicar-me amb ningú!
ResponderEliminarEl poema!Del que parla és una voluntat molt forta i que a vegades la sento com s'escapa en idees tancades i excessivament racionals, però quan no fots imatges i associacions de paraules guapissimes! (com les dos últimes frases)
Espero que et retrobis escribint i que gaudeixis!!:)
Un petonaaas gegant deborah!!!