no cal cercar tresors

    

     S’horabaixa s’apropava, però saludant-los des de lluny. Ella sempre tan subtil, els recordava la paciència que exigeixen les coses fràgils per punyents, el defalliment d'una pell que ja no se sent guardiana de canibalisme  gojós. Calia esperar a què les passes entrenades es deturessin; seria llavors quan, amagada sota la capa fosca, no se sentiria amb la tensió d’aquell qui reclama Allò que un dia deixà prestat als desemparats que necessiten un poc de claror interna..